El Govern espanyol cancel·la el Deute d’Haití

Versión imprimir  Versión PDF   enviar por email

Organitzacions socials i 82 ajuntaments van reclamar a l’executiu que executés sense condicions la cancel·lació del deute haitiana després del terratrèmol. Sis mesos després el Govern ha complert amb les demandes.

14 de juliol de 2010.- Aquesta setmana es compleixen sis mesos des del terratrèmol que va deixar a Haití més de 200 mil morts, més d’un milió de damnificats i desplaçats, i tot un país per construir. Entre les reaccions que van seguir al terratrèmol, organitzacions socials i institucions de diferent índole van clamar per la cancel·lació del deute que els creditors internacionals reclamaven a Haití. Sis mesos més tard el Govern espanyol ha complert amb la promesa de cancel·lar el deute bilateral que reclamava a Haití.

Encara que al juliol de 2009 la comunitat internacional va acordar una important reducció de deute extern per a Haití, en el marc de la Iniciativa HIPC, al gener de 2010 el deute haitià ascendia encara a 891 milions de dòlars, principalment amb institucions com el FMI, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) o el Banc Mundial, i països com Taiwan o Veneçuela. La societat civil a nivell internacional va clamar en aquell moment per una cancel·lació total i incondicional del deute d’Haití . Dels principals creditors, només el FMI té pendent concretar la cancel·lació del deute haitiana, mentre Banc Mundial, BID, Taiwan i Veneçuela han anunciat al llarg dels darrers sis mesos les corresponents cancel·lacions.

En el moment del terratrèmol Haití tenia encara pendent amb el Govern espanyol un deute extern de 27,6 milions d’euros. Tot i que la cancel·lació d’aquest deute s’havia acordat al juliol de 2009, aquesta no s’havia fet encara efectiva i no es coneixien les condicions de la cancel·lació. En aquell moment la Campanya Qui deu a Qui? i més de 50 ONGs catalanes i de l’Estat espanyol van reclamar al govern la “cancel·lació del 100% del deute, sense condicions, i no de forma parcial ni en el marc d’un acord de conversió de deute com pretén l’executiu espanyol”. També diferents partits polítics es van sumar a la proposta de les ONG d’exigir al Govern que accelerés la cancel·lació de deute haitià. Finalment, 82 ajuntaments de tot l’Estat han aprovat al llarg d’aquests mesos en els seus plens municipals mocions de suport amb Haití en les que reclamaven al Govern la cancel·lació del deute haitià.

En aquest sentit, i després de rebre les múltiples demandes de la societat civil, partits polítics de l’oposició i administracions municipals de tot l’Estat, el Govern espanyol ha comunicat que al juny d’aquest any s’han acabat els tràmits de la cancel·lació del deute d’Haití. La cancel·lació s’ha realitzat, tal com reclamava la societat civil, sense condicions i per un total de 38 milions de dòlars i 1,7 milions d’euros. El Govern no ha emès cap comunicat referent a això però fonts del Ministeri d’Economia i Hisenda han confirmat aquestes dades a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), membre de la Campanya Qui deu a Qui?.

Rebem amb satisfacció aquesta notícia, sens dubte influenciada per la pressió política exercitada des d’ONG, moviments socials, partits polítics i ajuntaments. Aquesta cancel·lació hauria de ser el primer pas per a un reconeixement i restitució dels deutes històrics, ecològics i socials que els països del Nord tenim amb Haití. La llarga història de colonialisme i ocupacions que ha sofert el país, començant per les colonitzacions espanyola i francesa, i seguint per l’intervencionisme nord-americà, que han donat lloc a injustes relacions comercials amb el país, explotant els seus recursos naturals i als seus treballadors, han generat un important deute històrica. Aquest intervencionisme ha continuat en el disseny i execució de l’ajuda humanitària i de reconstrucció post-terratrèmol. Esperem que el Govern espanyol aposti a partir d’ara per una reconstrucció protagonitzada per i decidida des del poble haitià, respectant la seva sobirania i independència.

Nota de prensa

Nota de premsa català

  Respondre a aquest article